Fa dies que preparo el meu proper viatge; destinació: Sicília.L'he estat preparant amb amics que hi han estat, l'Oscar, en Jordi i en Xavi, però de qui us vull parlar ara és d'en Xavi.
Dilluns em trucava per assegurar-se de si li havia fet cas amb el seu plantejament de viatge. Una nit a Erice i la resta a Palerm; visitant així la meitat est de l'illa. L'altra part havia de quedar per un nou viatge. Li agradava fer-me de germà gran que aconsella. Es feia estimar i la seva generositat superava qualsevol frontera geogràfica. Avui, m'he llevat pensant en les últimes gestions que haig de fer abans de marxar. Sortim dijous!
A primera hora del matí, mentres posava en ordre el dia i les feines del dia, he rebut una trucada que m'ha sacsejat. “En Xavi ha patit un atac de cor”, em deia la Maria. “I com està?” he volgut preguntar, intentant negar el què era evident.
...
Xavi, no et podré explicar el viatge a Sicília, ni podrem tornar a planificar viatges junts sobre els mapes, ni em podràs aconsellar la destinació d'aquest estiu... Només em resta dir-te el què tu em vas desitjar en un moment molt dur per mi: “Bon viatge”.
Eva Elhombre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada