TANZÀNIA. Kilimanjaro

Hi ha situacions a la vida que et poden frustrar davant la pròpia ineptitud però mai és del tot cert; sempre es pot mirar pel cantó positiu.
La meva amiga i jo érem a Tanzània, al llac Natron on hi ha el Old Doinyo Lengai, el volcà sagrat dels Massai. Ens havien dit que era molt fàcil de pujar fins al cim; unes quatre hores i que era una passejada. A les 11 de la nit ens van venir a buscar ja que havíem de ser al cim a la sortida del sol per poder contemplar el Kilimanjaro i el Mont Meru.
Vam caminar un parell d'hores a bon ritme i amb bon camí però de sobte la cosa va canviar: la passejada es va convertir en escalada. Cada dues passes havíem de parar a descansar; anàvem suades i sense alè. Tant difícil es va fer que jo vaig dir que em quedava allí mateix, que no podia seguir. La meva amiga va decidir el mateix.
Amb el cansament em vaig quedar adormida. Em vaig despertar encara negre nit i vaig veure la meva companya tremolant de por i de fred.

Li vaig preguntar: “Què passa?”
-Que hi ha un precipici i no puc moure'm...
-I el guia, on és?
-Al teu costat”- Em va contestar.

Vaig enfocar amb la llanterna. Només vaig veure les seves robes i vaig dir: “Aquí no hi és. Ha deixat la roba i ha marxat!!
Feia un fred que pelava. La Joana no volia baixar per por al precipici. Jo no podia pujar... Doncs vam passar la nit allí mateix a la muntanya sense anar ni amunt ni avall. Això sí, amb un cel amb tantes estrelles que semblava que les podies agafar amb les mans. Ni al mig del desert n'he vist tantes. Va ser preciós.
Quan va començar a clarejar, vaig adonar-me que el guia dormia plàcidament al meu costat. La seva pell tan fosca i la negra nit... no l'havia vist!!

Lolita