VENÈCIA. Acqua alta

Una nit de novembre tot just acabava d'arribar a casa quan em trobo a sobre de la taula del menjador un sobre amb una dedicatòria ben especial: “Tens res a fer el proper cap de setmana? espero que t'agradi...” tot d'una obro el sobre i em trobo un parell de bitllets d'avió amb direcció a Venècia. Quina sorpresa!
Vam arribar quan ja era fosc i ens vam instal·lar en un acollidor hotel en el cor de la ciutat molt a la vora de la Piazza San Marcos. El desig per sortir i recòrrer la ciutat ens va fer oblidar l'hora de tornada, eren prop de les 12 de la nit i encara voltàvem emocionats entre els carrerons estrets i el viatge plàcid de les gòndoles entre els canals... què romàntic!
Va començar a ploure tot just tornàvem a l'hotel i vam començar a planificar quina seria la ruta del primer dia: què visitariem, on podriem anar a dinar, etc.
Encara no era de dia quan em vaig despertar sorpresa pel soroll de la tempesta. Havia plogut intensament tota la nit. El que no podiem arribar a imaginar era l'espectacle natural que ens estava esperant...
Només sortir de l'hotel vam veure els carrers negats d'aigua i molts accessos a places tancats. Molts dels turistes portaven unes botes de plàstic de vius colors que es podien comprar a qualsevol quiosc. Vam decidir que un espectacle com aquell l'havien de viure en primera persona, així que ens vam calçar les botes d'aigua i ens vam endinsar a carrerons i places plens d'aigua. A molts carrers hi havia tarimes de fusta que s'utilitzen perquè els vianants puguin travessar d'una banda a l'altra. Les cases de planta baixa, els hotels i les botigues protegien les seves entrades amb sistemes de comportes automàtiques.
Però el millor estava encara per descobrir. Quan vam arribar a la Piazza San Marco caminant feixugament contra la resistència de l'aigua vam descobrir no la plaça que haviem vist la nit anterior sinó una llacuna amb més de 20 cm de fondària plena d'aigua... allò era impressionant! Tothom ficat de peus a l'aigua com si d'una piscina es tractés...
Poc després descansant en una cafeteria ens van explicar que aquest efecte natural anomenat “acqua alta” només passa un o dos cops l'any i es produeix quan la marea puja degut a fortes tempestes quedant la ciutat inundada durant algunes hores. Estar clar que vam estar de sort!
Aquella mateixa tarda després de tornar d'una breu excursió a l'illa de Murano vam tornar a descobrir Venècia tal i com l'havíem vist la nit anterior... ben maca i sobre tot ben eixuta!

Mamen Duro