...I ELLES VAN CONQUERIR EL SOSTRE DEL MÓN

Ja feia dies que ens passejàvem pel gran desert del Tíbet i ens havíem acostumat a sentir-nos formigues al voltant de tanta immensitat. En aquest viatge privilegiat cada vegada ens sentíem millor però no era el cos el que en rebia els beneficis sinó l'ànima i l'esperit que compartia amb el peregrins el camí a Lhasa.
Només arribar a la capital la visió del palau del Dalai Lama, el Potala, ens va deixar en un estat de fascinació difícil de descriure. Després d'admirar-lo i donar-li la volta fent rodar els centenars de molinets daurats amb l'oh mani padme hum ressonant a les nostres orelles ens varem instal·lar en un hotel de la ciutat per recuperar forces.
Era un senzill i petit hotel ben situat. Tenia una zona que feia de menjador i on tot i no entendre'ns-hi massa (vull dir gens) hi varem poder saborejar bon iogurt, iac amb arròs (o això ens pensàvem) i l'imprescindible te amb mantega de iac. Els dies els dedicaríem a fer el recorregut de peregrinació del Barkor al voltant del temple Yokang, el palau d'estiu de Norbulinga així com els grans monestirs de Sera i Drepung al voltant de la capital.
En la nostra primera nit ja varem notar algun moviment estrany a l'habitació però era tal la satisfacció de poder dormir amb unes mínimes comoditats que varem fer creure al subconscient que eren imaginacions. No vam poder seguir negant l'evidència quan amb el grup que compartíem el viatge érem testimonis d'excepció de les curses d'obstacles que les grans rates tibetanes feien mentre nosaltres intentàvem menjar.
Vàrem intentar parlar amb les noies que s'encarregaven de l'establiment. Elles ens miraven amb cara d'incredulitat i al final pressionades per la nostra insistència amb l'ajut de la mímica i uns dibuixos infantils de l'animal en qüestió vam aconseguir que es muntés una cursa improvisada on els animals a batre eren rodejats de tovallons flotants i els riures de les tibetanes. Varem deduir que les rates formaven part de la vida quotidiana d'aquell indret i seguint el consell d'un savi refrany ens varem unir a l'enemic. Cada nit preparàvem uns platets amb caramels que deixàvem a la porta de l'habitació. Els regalets varen influir en aquestes bestioles que a partir de llavors ens van endolcir l'estada.
Durant es dies que varem estar a la capital més d'una vegada varem recordar la divertida lectura del Mejor hotel del Himalaya d'Alec Le Sueur on en la seva estada a Lhasa una de les seves preocupacions varen ser les rates que apareixien per tot arreu a l'hotel. Curiosament no haguéssim imaginat mai que un animal tan petit hagués pogut conquerir, amb tanta facilitat, el sostre del món.
Jordi Rodríguez Martí