estrany, una persona que tingués nom de fruita! L'home era taxista i l'havia enviat la meva àvia paterna a buscar-nos. Va venir amb el seu taxi des de Santa Eulàlia de Ronçana fins a la porta de casa meva, una caseta de planta baixa amb les portes sempre obertes. Vivíem en una ciutat molt maca de Cadis, prop del mar.Els meus pares, convençuts per la meva àvia, que allà a Catalunya on ella vivia tindríem més possibilitats econòmiques i les filles, més sortides professionals, van decidir, sense consultar-nos gaire que ens n'anàvem del poble cap a un lloc desconegut per a tots nosaltres i de la nit al dia, aquell senyor va tornar a Catalunya amb el taxi molt més cerregat de com havia vingut: En Pera portava als meus pares, les meves dues germanes i a mi mateixa cap a un destí desconegut i incert. No recordo cap viatge més trist. Deixava tota la meva família darrere nostre, totes les meves amigues d'infantesa, de l'escola, d'haver fet la primera comunió, els meus records de la meva curta vida.
Em feia molt de mal deixar a l'altra àvia amb qui havia viscut, les tietes... per tot això em vaig passar tot el camí plorant i les meves germanes en veure'm plorar a mi, com que eren més petites, doncs també ploraven. Els meus pares estaven desesperats. Després en vam anar calmants; ens enlluernaven els llums, les coses boniques que anàvem veient pel camí, la simpatia i la paciència d'aquell desconegut, també ens va ajudar.
Després d'arribar, la sorpresa tan agradable que ens vam anar trobant dia a dia; conèixer l'altra àvia, conèixer nous amics, una nova vida, una experiència nova i allò viscut abans que sempre serà nostre i sempre formarà part de la nostra vida. I la vida sempre continua, amb noves perspectives, i per molts viatges inesperats que un trobi en el seu camí sempre hem d'aprofitar-nos de tot allò de positiu que ens ofereixi el destí.
Anna Vega Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada