RESERVA DE LA BIOSFERA SIAN KAAN

Un regal pels nostres fills.
Llegint l'experiència de la Sylvia en el seu viatge de ple de veus a Tortuguero, recordava, visualitzava i sentia l'impacte que em va causar veure el poder de la mare natura en una tortuga arribant a la platja. Notar el sentiment, les tortugues ploren quan posen els ous, que hi ha en el fet de dipositar els seus ous en un forat fet amb unes pales de tortuga que com a mans maldestres han de ser ràpides per arribar al lloc triat. Al mateix lloc on van néixer, dutes fins allà per l'instint. Les tortugues ploren en posar ous, observar si els ulls d'una tortuga que està mirant d'arribar al mar són humits és el signe sense cap mena d'equivocació que la tortuga ja ha fet la seva escomesa. Quantes generacions de tortugues hauran passat per aquest just indret.
Fa 14 anys que vaig gaudir d'aquesta emoció a Tortuguero. Un record que m'ha acompanyat durant molt temps com la vivència més bucòlica viscuda mai fins aquest estiu.
Reserva de la biosfera Sian Kaan. Centro ecológico CESIAK. Carib mexicà. Una estança de set dies en aquest centre. Un regal pels nostres fills. Tot començava un vespre a l'hora de sopar quan la biòloga del centre convidava als nens a baixar a platja a acompanyar unes tortuguetes a arribar al mar. Mitja galleda de tortuguetes acabades de sortir de l'ou, un espectacle entre repugnant i màgic. Diminutes tortuguetes es bellugaven frenètiques i feien un olor fort , un olor que ens va acompanyar la resta de les nits. Tortuguetes petites que es podien perdre a la palma de la mà i la il.lusió dels menuts: adéu Marieta, bon viatge Lluna, echale ganas Juanita, que te vaya bonito Lupita, bon voyage Jacquelin, ciào Maria,... Les caretes i els ulls dels menuts ens animaven als adults i ens commovia pensar que potser havíem contribuït a salvar a unes quantes tortugues. Encara haurien de nedar molt fins arribar als esculls. I es trobarien amb un munt de depredadors pel camí, però sens cap dubte un cop al mar la possibilitat de sobreviure havia augmentat. Les següents nits vam continuar amb les tortugues. Tortugues grans que arriben del mar. Tortugues al mig de la platja fent un forat o posant els ous o tapant el forat o ja amb els ulls plens de llàgrimes i molt cansades tornant cap el mar. Ous de tortuga per rescatar. Nius de tortuga per a vigilar. Ous esclatant i galledes mig plenes de petites tortugues.
Aquest mes d'octubre vam rebre un e-mail de la biòloga, ens explicava que havien nascut 104 tortuguetes del niu que duia el nom del nostres fills, perquè ells havien trobat a la tortuga que arribava a la platja, havien esperat durant hores que la tortuga acabés la seva feina i finalment havien traslladat i enterrat amb les seves mans d'infant els ous en un niu segur i controlat.
El viatge d'aquest estiu havia de ser un regal pels nostres fills, un viatge per no oblidar mai. Mai, però, havíem imaginat viure la màgia de la natura amb tanta intensitat. No tenim cap fotografia ni cap filmació, no ens estava permès, però no ens cal. Els nens esperen fer-se grans tornar a aquella platja i esperar que una de les seves tortuguetes torni a deixar els seus ous. Com de des fa molt any fet les seves mares, avies, besàvies,..
Montserrat Domínguez