La gent a la India en general són molt sociables ,volen fer-se fotos amb tu, doncs et troben diferent i els agrada, i també et conviden a seure amb ells i et donen el que tenen, per poc que sigui.Un dia estàvem buscant un telèfon per trucar a casa,allí això és un problema gros ,doncs no en tenen a tot arreu,ens varen dir que en aquell poble el mecànic, amb una bateria de cotxe, en feia funcionar un i allí vam anar. Ens el trobàrem enfeinat ,ple de greix fins a les celles,l’home al veure’ns va anar a rentar-se les mans,tenia una mànega que rajava un xic d’aigua,i l’home frega que fregaràs, nosaltres que ho vam veure, vàrem pensar que així no acabaríem mai i li donàrem una ampolleta de xampú de l’hotel, l’home s’ho va mirar i no va saber què fer,nosaltres la vam obrir i n’hi posàrem una miqueta a les mans ,mentre fèiem gestos perquè se les fregués, i ell es posa a fregar i al veure el què passava comença a cridar, a l’instant anava venint gent i més gent tot mirant el miracle ,al tercer raig de sabó les mans d’ aquell home van quedar quasi netes, per ell suposo que netíssimes, era la primera vegada que aquella gent veia sabó; tothom reia al seu voltant, jo crec que va venir tot el poble, allò va ser una festa, tot seguit els hi vam donar totes les ampolletes de sabó que teníem, la gent quasi es barallava per aconseguir-ne una . No cal dir,que ens va treure una bateria de no sé on i vam telefonar als de casa la mar de bé amb aquell invent.
Núria Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada