Durant 12 dies vam voltar pel centre de Turquia, d'Istambul a Pamukale (el castell de cotó), Ankara, Goreme, Zelde,Uchisar, Kirikkale... voltes i voltes pel desert de la Capadòcia admirant les famoses “xemeneies de les fades”, les cases construïdes a la roca de la muntanya, coves, desert, paisatges rupestres, de cop ens sorprenia trobar alguna abandonada església cristiana. Dotze dies amb els ulls i el nas plens de sorra i boirina del desert.Per als darrers dies del nostre viatge ens traslladem cap a la costa, a Antalya. Sortim en autocar des de Konya i em deixo caure sobre el meu seient disposada a dormir les tres hores de viatge... en el moment més dolç del somni ma germana em sacseja per dir-me que el guia ha demanat que despertin tothom que dormi.
- Què passa? -dic espantada- algun accident?
- No, que hem de mirar per la finestra...
Reprimint uns renecs contra el guia em disposo a tornar a adormir-me. La curiositat, però, em venç i obro els ulls. El que veig em desvetlla de cop: davant meu el mar més blau esquitxat de veles blanques: hem arribat a la costa turquesa.
Cristina Puig López
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada